Lluís Llach. Viatge a Ítaca

Ítaca (o Viatge a Ítaca)

(Kavafis - Carles Riba - Lluís Llach)

I

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

_____________

Cuando sales para hacer el viaje hacia Itaca,
tienes que rogar que el camino sea largo,
lleno de aventuras, lleno de conocimientos.
Tienes que rogar que el camino sea largo,
que sean muchas las madrugadas
que entrarás en un puerto que tus ojos ignoraban,
y vayas a ciudades para aprender de los que saben.
Ten siempre en el corazón la idea de Itaca.
Debes llegar, es tu destino,
pero no fuerces nada la travesía.
Es preferible que dure muchos años,
que seas viejo cuando fondean la isla,
rico de todo lo que hayas ganado en el camino,
sin esperar que te dé más riquezas.
Itaca te dio el bello viaje,
sin ella no hubieras salido.
Y si la encuentras pobre, no es que Itaca
te haya engañado. Sabio, como bien te has hecho,
sabrás lo que quieren decir las itacas.

II

Más lejos, tenéis que ir más lejos
los árboles caídos que ahora les encarcelan,
y cuando los habréis ganado
tenga bien presente no parar.
Más lejos, siempre ir más lejos,
más lejos del hoy que ahora os encadena.
Y cuando seréis liberados
vuelva a comenzar los nuevos pasos.
Más lejos, siempre mucho más lejos,
más lejos del mañana que ahora ya se acerca.
Y cuando cree que lleguéis, sabed encontrar nuevas sendas.

III

Buen viaje para los guerreros
que a su pueblo son fieles,
favorezca el Dios de los vientos
el velamen de su barco,
ya pesar de su viejo combate
tengan placer de los cuerpos más amantes.
Llenen redes de queridos estrellas
llenos de venturas, llenos de conocimientos.
Buen viaje para los guerreros
si en su pueblo son fieles,
el velamen de su barco
favorezca el Dios de los vientos,
ya pesar de su viejo combate
el amor llene su cuerpo generoso,
encuentren los caminos de los viejos anhelos,
llenos de venturas, llenos de conocimientos.